Una vivència per a els amants de la natura, la literatura, la música, l’art i l’aventura. Una experiència vital. Un espectacle interactiu.

dimecres, 17 de juliol del 2013

El Camí del 13 de juliol, una experiència feréstega, purificadora i creativa.

Ja tenim 6 HOMO VIATOR's més

El nostre particular CAMÍ iniciàtic va acabar amb una espectacular turmenta just quan érem a la coma més alta i llunyana del recorregut. Va ser com si la mare terra a través de la pluja volgués confirmar el nostre bateig com a Homo Viators. Va ser una experiència feréstega, purificadora i creativa.

dimarts, 9 de juliol del 2013

El 6 de juliol varem fer un nou CAMÍ


El 6 de juliol vàrem fer un nou CAMÍ i un nou grup de 8 excel·lents caminants es van convertir en  HOMO VIATORs

divendres, 5 de juliol del 2013

Dates lliures de EL CAMÍ-HOMO VIATOR

Us fem saber els dies en que encara queden algunes places lliures per a fer EL CAMÍ-HOMO VIATOR 
13 de juliol, 27 de juliol, 3 d'agost, 10 d'agost, 17 d'agost, 24 d'agost, 21 de setembre i 28 de setembre.
Tingueu en copte que alguns dels dies només queden 2 places
Si esteu interessats, cal que ho reserveu el més aviat possible, a fi i efecte que ens sigui més fàcil organitzar el calendari.
Gracies
(Foto: Roberto Suarez)

dimecres, 12 de juny del 2013

Nous HOMO VIATOR's

El dissabte passat, 8 de juny, un nou grup de Homo Viator's va caminar per l'exhuberant paissatge dels Comalats. Recorrent junts el seu propi i particular camí iniciàtic.
El Camí del dissabte 8 de juny de 2013

divendres, 31 de maig del 2013

Aquí us deixem el magnífic article que la Maria Garganté ha escrit sobre la seva experiència com a Homo Viator

La revolució del caminant

Un dissabte de maig a la tarda i emprenem el camí del sud; el camí meridional d’aquesta nostra geografia sentimental de la Segarra històrica i eterna, que més que una comarca és també un estat de l’ànima.
Amb pessigolles a l’estómac ens enfilem, des del fons de la Vall del Corb, fins a la part més alta d’aquesta contrada propícia a la meravella, on fa quatre-cents anys, el Rector de Vallfogona componia sensuals quartetes: “Un canyeló li donava / Tirsis ab la boca a Flora / i ella també, d’allí enfora, / ab la boca lo acceptava…”.
Arribem, doncs, a Segura, agombolats per una primavera exhuberant, que tot ho engalana. Fins i tot l’aire hi té una qualitat especial. Penso que no és pas estrany que el Kiku i l’Amai hagin triat aquest lloc com a projecte de vida i per establir-hi “La Casa Gran. Centre Cultural Imaginari”, un autèntic taller d’aquimista fet de mediterrània hospitalitat, en un petit poble on cada casa esdevé un mirador privilegiat cap a l’infinit -des del ferfil de Conesa fins a Forès -sentinella abocat a la Conca-  que es saluda amb Albió i l’Ametlla a tramuntana i amb la Bovera cap a ponent. I és des d’aquest indret fet petit paradís a la terra, amb l’aroma de la menta i el sabor del tè, d’on partim, en cerimònia, els caminants.

dimecres, 29 de maig del 2013

dimarts, 14 de maig del 2013

L'home que camina

Aquí us deixem el meravellós article aparegut al blog Giliet de Florejacs.

L’home que camina
No sé gaire què he vingut a fer aquí. No tinc ni idea de què m’hi trobaré. Sóc poc amic de mascarades i de místiques i molt recelós a participar en accions on no hi tinc el control, i això sembla que en va carregat. A més, m’han desposseït de rellotge i telèfon, xopant-me d’una desagradable sensació d’horror al buit, i, el més terrible de tot, m’han demanat que guardi silenci… A mi!, que pateixo d’incontinència verbal, patologia que s’accentua en estats de nerviosisme com el que ara m’envaeix, això és castigar-me amb un autèntic suplici. No obstant, la promesa d’un bon àpat per tirar avall el tràngol i aquella curiositat que, com diu el proverbi, va matar el gat, m’han impel·lit a acceptar arrauxadament la invitació d’en Kiku…