Una vivència per a els amants de la natura, la literatura, la música, l’art i l’aventura. Una experiència vital. Un espectacle interactiu.

dilluns, 22 de juliol del 2013

20 de juliol de 2013

Aquest darrer cap de setmana un grup de 8 dones, grans, lluitadores i capdavanteres, de Reus, s'han convertit en HOMO VIATOR's

dimecres, 17 de juliol del 2013

El Camí del 13 de juliol, una experiència feréstega, purificadora i creativa.

Ja tenim 6 HOMO VIATOR's més

El nostre particular CAMÍ iniciàtic va acabar amb una espectacular turmenta just quan érem a la coma més alta i llunyana del recorregut. Va ser com si la mare terra a través de la pluja volgués confirmar el nostre bateig com a Homo Viators. Va ser una experiència feréstega, purificadora i creativa.

dimarts, 9 de juliol del 2013

El 6 de juliol varem fer un nou CAMÍ


El 6 de juliol vàrem fer un nou CAMÍ i un nou grup de 8 excel·lents caminants es van convertir en  HOMO VIATORs

divendres, 5 de juliol del 2013

Dates lliures de EL CAMÍ-HOMO VIATOR

Us fem saber els dies en que encara queden algunes places lliures per a fer EL CAMÍ-HOMO VIATOR 
13 de juliol, 27 de juliol, 3 d'agost, 10 d'agost, 17 d'agost, 24 d'agost, 21 de setembre i 28 de setembre.
Tingueu en copte que alguns dels dies només queden 2 places
Si esteu interessats, cal que ho reserveu el més aviat possible, a fi i efecte que ens sigui més fàcil organitzar el calendari.
Gracies
(Foto: Roberto Suarez)

dimecres, 12 de juny del 2013

Nous HOMO VIATOR's

El dissabte passat, 8 de juny, un nou grup de Homo Viator's va caminar per l'exhuberant paissatge dels Comalats. Recorrent junts el seu propi i particular camí iniciàtic.
El Camí del dissabte 8 de juny de 2013

divendres, 31 de maig del 2013

Aquí us deixem el magnífic article que la Maria Garganté ha escrit sobre la seva experiència com a Homo Viator

La revolució del caminant

Un dissabte de maig a la tarda i emprenem el camí del sud; el camí meridional d’aquesta nostra geografia sentimental de la Segarra històrica i eterna, que més que una comarca és també un estat de l’ànima.
Amb pessigolles a l’estómac ens enfilem, des del fons de la Vall del Corb, fins a la part més alta d’aquesta contrada propícia a la meravella, on fa quatre-cents anys, el Rector de Vallfogona componia sensuals quartetes: “Un canyeló li donava / Tirsis ab la boca a Flora / i ella també, d’allí enfora, / ab la boca lo acceptava…”.
Arribem, doncs, a Segura, agombolats per una primavera exhuberant, que tot ho engalana. Fins i tot l’aire hi té una qualitat especial. Penso que no és pas estrany que el Kiku i l’Amai hagin triat aquest lloc com a projecte de vida i per establir-hi “La Casa Gran. Centre Cultural Imaginari”, un autèntic taller d’aquimista fet de mediterrània hospitalitat, en un petit poble on cada casa esdevé un mirador privilegiat cap a l’infinit -des del ferfil de Conesa fins a Forès -sentinella abocat a la Conca-  que es saluda amb Albió i l’Ametlla a tramuntana i amb la Bovera cap a ponent. I és des d’aquest indret fet petit paradís a la terra, amb l’aroma de la menta i el sabor del tè, d’on partim, en cerimònia, els caminants.

dimecres, 29 de maig del 2013