Aquest darrer cap de setmana un grup de 8 dones, grans, lluitadores i capdavanteres, de Reus, s'han convertit en HOMO VIATOR's
Una vivència per a els amants de la natura, la literatura, la música, l’art i l’aventura. Una experiència vital. Un espectacle interactiu.
dilluns, 22 de juliol del 2013
dimecres, 17 de juliol del 2013
El Camí del 13 de juliol, una experiència feréstega, purificadora i creativa.
Ja tenim 6 HOMO VIATOR's més
El nostre particular CAMÍ iniciàtic va acabar
amb una espectacular turmenta just quan érem a la coma més alta i llunyana del
recorregut. Va ser com si la mare terra a través de la pluja volgués confirmar
el nostre bateig com a Homo Viators. Va ser una experiència feréstega,
purificadora i creativa.
dimarts, 9 de juliol del 2013
El 6 de juliol varem fer un nou CAMÍ
El 6 de juliol vàrem fer un nou CAMÍ i un nou grup de 8 excel·lents caminants
es van convertir en HOMO VIATORs
divendres, 5 de juliol del 2013
Dates lliures de EL CAMÍ-HOMO VIATOR
Us fem saber els dies en que encara queden algunes places lliures per a fer EL CAMÍ-HOMO VIATOR
13 de juliol, 27 de juliol, 3 d'agost, 10 d'agost, 17 d'agost, 24 d'agost, 21 de setembre i 28 de setembre.
Tingueu en copte que alguns dels dies només queden 2 places
Si esteu interessats, cal que ho reserveu el més aviat possible, a fi i efecte que ens sigui més fàcil organitzar el calendari.
Gracies
dimecres, 12 de juny del 2013
Nous HOMO VIATOR's
divendres, 31 de maig del 2013
Aquí us deixem el magnífic article que la Maria Garganté ha escrit sobre la seva experiència com a Homo Viator
La revolució del caminant
Un dissabte de maig a la tarda i emprenem el camí del sud; el camí meridional d’aquesta nostra geografia sentimental de la Segarra històrica i eterna, que més que una comarca és també un estat de l’ànima.
Amb pessigolles a l’estómac ens enfilem, des del fons de la Vall del Corb, fins a la part més alta d’aquesta contrada propícia a la meravella, on fa quatre-cents anys, el Rector de Vallfogona componia sensuals quartetes: “Un canyeló li donava / Tirsis ab la boca a Flora / i ella també, d’allí enfora, / ab la boca lo acceptava…”.
Arribem, doncs, a Segura, agombolats per una primavera exhuberant, que tot ho engalana. Fins i tot l’aire hi té una qualitat especial. Penso que no és pas estrany que el Kiku i l’Amai hagin triat aquest lloc com a projecte de vida i per establir-hi “La Casa Gran. Centre Cultural Imaginari”, un autèntic taller d’aquimista fet de mediterrània hospitalitat, en un petit poble on cada casa esdevé un mirador privilegiat cap a l’infinit -des del ferfil de Conesa fins a Forès -sentinella abocat a la Conca- que es saluda amb Albió i l’Ametlla a tramuntana i amb la Bovera cap a ponent. I és des d’aquest indret fet petit paradís a la terra, amb l’aroma de la menta i el sabor del tè, d’on partim, en cerimònia, els caminants.
dimecres, 29 de maig del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






